El blog d'un caminant

jueves, julio 19

LA CIUTAT DIVERSA

Sovint quan parlem sobre la diversitat ho fem referint-nos a l’origen de les persones que habiten un país o una ciutat, però no és menys important que aquesta diversitat la puguem relacionar també amb l’economia d’un país o d’una ciutat.

En el cas de Calella no hi ha dubte que tenim calellencs i calellenques de múltiples orígens culturals però encara no resta ben palès que tinguem empreses i economies diverses. El pes del sector turístic, amb una llarga tradició al darrera, continua sent molt important en l’estructura econòmica de la nostra ciutat.

Crec que tothom entén que el monoconreu econòmic, sigui del sector que sigui, no és bo i que més enllà dels tòpics Calella mostra símptomes evidents de què comença a canviar cap a una major diversitat econòmica. El pes que en llocs de treball i en inversions públiques i privades està prenent el sector de la salut, la sòlida tradició comercial d’abast supramunicipal i l’oferta d’ensenyaments formatius són tres exemples del camí que ja s’ha començat a córrer.

Des de l’ajuntament de Calella hem de propiciar aquesta multiplicitat perquè i curiosament és un element important per garantir un futur turístic a la nostra ciutat. Les sinèrgies o complementarietats des de diferents sectors econòmics són avui, també quan parlem d’economia, un element de força.

domingo, julio 8

EN CONSTRUCCIÓ


Recordo una pel·lícula de Leonardo Guerín sobre la transformació del barri de Raval de Barcelona que s’anomenava “En construcción” i que feia referència a les obres que al voltant de la nova rambla d’aquest barri s’han fet. El documental-film deixava que els veïns expressessin la seva opinió des de la contemplació d’enderrocs i noves construccions, més enllà del bo o dolent de la construcció la pel·lícula deixa entreveure com l’evolució i transformació urbanística formen part quotidiana de les nostres vides.

En el cas de Calella tota aquesta nova construcció que s’ha produït en el centre urbà prové de plans urbanístics aprovats en els anys 80, les Normes Subsidiàries de l’any 1986. Aquest planejament va limitar els edificis a la major part de la ciutat a 3 plantes i el centre històric a 2 plantes. Fet que va evitar la continuació del model de ciutat turística dels anys 60 i 70 de creixement desordenat sobretot en alçada.

El model de ciutat Mediterrània propicia centres urbans densos però amb una gran vida social, la taca d’oli ocupant quilòmetres i quilòmetres de superfície de cases baixes no és el model més sostenible. Calella en aquests darrers anys ha urbanitzat sectors com el Rierany dels Frares amb un alt nivell de qualitat i serveis, molts antics hotels de pèssim gust i alçada (Altamar, Mar Eden) han anat a terra i estan deixant lloc a blocs d’habitatges de 3 alçades, un carrer com el Jovara amb molta vivenda tancada o obsoleta ha vist renovar i rehabitar part dels seus habitatges fins i tot amb cases unifamiliars de molt bon gust. Però està clar que si es vol veure coses negatives també en veurem, i ja espero els comentaris dels amics anònims.

Una ciutat és diversa i no es pot contentar tothom però ja us avanço que precisament el POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) aprovat ara fa poc per aquest equip de govern, ha eixamplat el centre històric (limitació de dues alçades) fins al carrer Sant Pere i que la zona de nou creixement de la Riera Capaspre només ocupa en sòl edificable per a vivenda entre un 30 i 40 % de tot el territori que s’urbanitza. Protegint totes les zones verdes actuals, boscos de pins entre rieres, fet que permetrà visualitzar físicament una anella verda al voltant de la nostra ciutat.

Construir és un verb que li podem donar molts significats però que ben emprat forma part de la nostra construcció diària com a persones.

domingo, julio 1

L’OPERA PER COMPANYIA


Entre la nit de dissabte 30 juny i la matinada de diumenge 1 de juliol de 2007 s’ha donat a Calella un acte cultural de primer ordre: LA GALA LÍRICA. He tingut la sort d’estar-hi present i de què la seva música i sensacions m’acompanyessin tant a l’hora d’agafar el son com quan m’he aixecat aquest matí.

En un marc natural de gran bellesa, el pati de l’ós, realçat pel joc de llums que il·luminava la capçada dels pins, en una nit agradable de lluna plena on fins i tot el vent hi ha dit la seva ha brillat la CULTURA per sobre de tot.

Una cultura compartida des del Cor Harmonia, la dansa de la Companyia Neoclàssica Alícia Lluís, la música de l’Orquestra Filharmònica de Catalunya, les veus de tenor, baríton, soprano i mezzosoprano i la presentació i comentaris del professor Roger Alier. Cadascú amb la seva aportació ha fet realçar la QUALITAT del conjunt.

És just reconèixer el treball constant, la creativitat i la vàlua artística de qui ha estat l’ànima de l’esdeveniment. Més enllà de les petites o grans aportacions que hi han fet moltes persones o entitats destaca la figura de l’ALBERT DEPRIUS. Vull felicitar-te per l’enorme responsabilitat que has assumit i que has sabut portar a bon port.