FESTA I SOROLL

Sens dubte que viure al carrer Anselm Clavé durant aquests dies de festa major té el sobre cost afegit d'haver d'aguantar el soroll dels altres, que estan de festa, fins a altes hores de la matinada.

Reconec el malestar que provoca aquesta situació i voldria trobar alguna solució que fos assumible per tothom però no tenim gaire marge.

L'ordenança acústica que va aprovar fa poc l'ajuntament estableix excepcions a les limitacions de sorolls en els períodes de festa major i ho fa igual que succeeix a qualsevol altra ciutat de Catalunya. Fa poc es va celebrar la festa major del barri de Gràcia de Barcelona i la gent l'havien de fer fora del carrer a les 5 de la matinada.

Aquest any l'ajuntament ha reduït els dies de barraques a dos caps de setmana suprimint els actes que es feien entre setmana i avui mateix s'ha parlat amb la gent de barraques perquè baixin la intensitat de la música, per evitar els nivells desorbitats de soroll del cap de setmana passat.

Tinc clar que els que patiu directament el soroll no us satisfarà el que dic però la festa major comporta també un element de diversió col·lectiva que és expressió de la pròpia festa.

LA MARXA DE LA MINERVA

Acabo d’arribar a casa després d’haver fet el recorregut llarg d’aquesta marxa que organitza l’entitat “Calella Marxa” amb la col·laboració del Club d’Atletisme, l’ADF de l’Alt Maresme i l’Ajuntament de Calella.

L’itinerari descriu una rodona al voltant de la conca de la riera de Capaspre, és una bona manera de conèixer el patrimoni natural de més valor paisatgístic i ecològic del terme municipal de Calella. Tot aquest sector muntanyós es troba protegit pel planejament i hi destaquen els boscos d’alzines i suros.

El dia s’ha aixecat assolellat amb aquest sol de setembre de matisos daurats i que conjuntament amb el reverdeix de la vegetació gràcies a les pluges de l’agost, fan del camí un espai de bellesa singular.

Tanmateix el que voldria ressaltar és l’aire de festa major que tenia la corrua de gent de totes les edats que ha fet la marxa. Cap a 400 persones han omplert per uns moments d’alegria, civisme i també esforç aquests paratges. Mentre hi anava passant pensava que era el dia de l’any que més gent gaudiria d’aquest camí i que el propi camí, amb la seva vegetació i vida, havia d’estar content de veure’s trepitjat per una corrua de persones, jo diria d’amics del camí, que com a objectiu principal tenen el fet de poder gaudir de la natura tot fent un xic d’esforç físic.

No cal dir-te, amic camí, que per mi l’alegria més gran és saber-te a tu content, mercès per tot el que ens ofereixes...