El blog d'un caminant

sábado, marzo 29

CAMÍ D'HORTSAVINYÀ

La riera de Capaspre a més de ser un curs natural d'aigua, quan plou, és un corredor geogràfic per accedir a la serra del Montnegre. Enmig d'aquest món de muntanyes i en un petit replà alçat, sobresurt el campanar de l'església d'Hortsavinyà. Aquesta lectura també la podríem fer a la inversa: des d'Hortsavinyà, ubicat en el cor del Montnegre, es baixa cap els pobles de costa per diverses rieres, entre elles la de Capaspre.

Dic això perquè en la història de Calella Hortsavinyà ha fet més d'un cop de poble de dalt. Aquest lligam demogràfic i emocional es veu reflectit en el llibre d'en Dani Rangil sobre històries de tradició oral d'Hortsavinyà. El 25 d'abril se'n va fer la presentació a la biblioteca de Calella amb una escenografia que a primer cop d'ull podia sorprendre, però que després es va demostrar d'una gran bellesa estètica i efectivitat emocional.

Senzillament el llibre va parlar a través del taller de teatre de la Fàbrica Llobet; es van seleccionar diverses històries que en boca d'aquests joves actors, per uns moments, van fer reviure el món d'Hortsavinyà. Un món de dificultats i temences però també de lliçons i confiances.

Un bon llibre per llegir i redescobrir part dels nostres orígens per no perdre, entre d'altres coses, una mica de la nostra identitat: la de poble de la costa del Montnegre...

sábado, marzo 22

PASSANT PER CALELLA

De Begur a Palamós et pots trobar de tot com aquella dita que més d'un cop havia sentit dir als meus pares: "entre Blanes i Lloret no hi ha un pam de net". Tanmateix és la bellesa del paisatge de muntanya forestal acaronant el mar i el frec de les roques tallant el Mediterrani el que més atrau.

Enmig d'aquest recorregut, que es pot fer caminant pel GR-92, hi trobem la vila de Calella de Palafrugell, que pertany al municipi de Palafrugell. Aquest Divendres Sant hi vaig passar tot fent el camí abans esmentat, ens vam creuar amb molta gent que també anava caminant fent trams de camins de ronda. De fet el dia era una mica gris i invitava a moure's tot trescant de cala en cala.

Amb aquests nous companys de camí que hom hi conviu per segons dir-se mil i una vegades "Bon Dia", un costum que també va arrelant al nostre país. Viure en positiu sense defallir en l'esforç, la constància per anar fent pas a pas sabent que tots podem ser companys en un moment o altre.

I el nostre camí cap el pont?
Té un petit obstacle de propietats..., en el ben entès que s'ha de resoldre des de la utilitat pública, per sobre de tot, i la voluntat d'arribar a l'acord just, si més no...

miércoles, marzo 12

QUI HA GUANYAT?

Observar els resultats electorals del diumenge 9 de març de 2008 a les comarques del sud de Catalunya és una d'aquelles lliçons on sobren les paraules, per sort el poble s'expressa mitjançant el vot i ho ha fet d'una manera clara i contundent.
A les comarques del Baix Ebre i el Montsià el PSC ha estat fregant el 50%, sinò superant-lo en diverses ciutats, mentre el PP baixava el seu ja baix %. Us sona allò del trasvasament de l'Ebre?
És, sens dubte, el territori català on hi ha més diferència de vot entre les dues opcions.
Un altre bon exemple és la ciutat de Mondragon-Arrasate on el PSE ha passat d'un 26% a les darreres municipals a més d'un 40%.
Aquests casos són exemple de com l'opció socialista, durant aquests darrers anys, ha representat una manera d'entendre Espanya des de la recerca del consens i l'acceptació de la pluralitat. Una pluralitat que no és només nacional i on s'ha trobat també un espai de legalitat per a la diversitat sexual, de recerca de la igualtat home-dona o de laïcitat de l'estat.
Tanmateix han estat els passos que s'han fet per trobar la pau a Euskadi i per al nou estatut català els que han suposat la més ferotge oposició del PP. Curiosament aquí s'hi han apuntat des de l'altre extrem els que continuen volent demostrar que PP i PSOE són el mateix o els que acaben justificant allò injustificable.
Per sort la diversitat també és present a Catalunya i a Euskadi i, amb la meva modesta opinió, és qui ha fet guanyar a n'en José Luís Rodríguez Zapatero.

sábado, marzo 8

QUE CRIDIN!!!

M'ha quedat a la memòria unes paraules de l'Ernest Lluch abans que l'assassinès ETA. Era a un acte públic del Partit Socialista d'Euskadi a Donòstia, fent campanya a favor del seu amic i candidat a alcalde, en aquells moments, Odon Elorza.
Resulta que un grup de "patriotes" va anar a escridassar i boicotejar la intervenció de l'Ernest i ell davant l'agressió verbal els hi va dir: "crideu, crideu que mentres ho feu no mateu". Malauradament aquestes paraules no van servir per evitar que més endavant l'assassinessin, però si que són una lliçó ètica del valor de la paraula i de l'actitud davant l'agressió.
En aquests moments tan difícils per als socialistes d'Euskadi conservo ben vives a la memòria les teves paraules estimat Ernest i estic segur que ens han marcat a molts.
Encara no he entès com es pot construir un país des de l'odi i la violència però de ben segur que trobarem qui ho justifiqui, només us demanaria una petit canvi d'actitud: crideu, crideu però no mateu... Sempre hi som a temps de canviar, gràcies Ernest.