CUQUES DE LLUM

Aquest dissabte 21 de juny va tenir lloc la primera marxa nocturna de Calella. El gran nombre de participants (prop de 500 persones), el recorregut per diversos miradors de la ciutat, l'excel·lent organització de l'entitat Calella-Marxa i la col·laboració de l'ADF de l'Alt Maresme van contribuir a fer que aquest esdeveniment fos viscut molt positivament per tothom.

El fet de proposar caminar de nit era una incògnita que planava sobre el resultat de la convocatòria, fer camí de nit per dins del bosc no sempre ens dóna prou confiança. Per això té un important significat que colles de dones, famílies senceres, grups de gent gran, joves de clubs esportius, grups d'amics o algun que altre solitari es decidissin a bellugar-se pels senders del capvespre del capaspre calellenc.

Una ciutat que es desvetlla amb les primeres llums de la nit i és observada per mil mirades: la façana i el campanar de l'església parroquial, els hotels, l'hospital, l'horitzó vers Pineda i el mar Mediterrani. La màgia d'uns instants, de l'hora que surt el primer estel, del desig de millora i mirant, mirant, una corrua de llums que es mou amb el batec del cor. Són les cuques de llum que marquen el camí...

SOTA LA BOIRA

Les Alberes formen una serralada que en la seva major part separa el Rosselló de l'Alt Empordà.
Des de la carena estant es contemplen les dues planes amb el mar de fons. Hom pot gaudir d'un paisatge de muntanya mitjana, d'horitzons dilatats i de boscos i prats gairebé atlàntics tot tocant el Mediterrani. Fagedes, rouredes i prats humits ens acompanyen en un recorregut canviant amb les estacions climàtiques i que a tothora ens suggereix l'harmonia d'un paisatge i clima potents.

Hi vaig força sovint amb un grup de companys i més d'un cop m'he trobat amb boires i vent molt fort, la tramuntana hi té el seu palau abans de baixar cap a la plana de l'Empordà. Precisament aquest vent fa que la boira s'enganxi als cims i que la fageda s'hi pugui desenvolupar, el faig és un arbre que li agrada el cap humit i els peus secs. Les gotes de les boires s'enganxen a les capçades i regalimen suaument cap el tronc i les arrels.

Un cap de setmana d'aquest maig tan plujós vaig tenir la sort de retrobar-me amb la força de les Alberes. Sortint del refugi de la Tanyereda, sota el Puigneulós (uns 1200 m. d'alçada), ens vam dirigir fins a Banyuls de la Marenda (tocant el mar), un recorregut d'uns 20 Km. acompanyats per la pluja, la boira i el vent.

La boira espesa omplia de llum fosca el bosc de faig, d'un verd tendre. Una catedral de branques que formen una coberta d'arcs ogivals aixoplugava del vent fort que bufava per sobre. A les palpentes, seguint les marques, fent camí..., quin gaudi... Són les Alberes, tal com va dir-me el company que caminava al meu costat.